En lògica correspondència al seu paper central, el comerç adquirí un protagonisme rellevant. El mercat ha estat el caliu de la fructífera i enriquidora activitat mercantil posterior. La formació de la vila medieval va estar íntimament lligada a la funció de mercat, documentat ja a l'any 1040, i que d'una forma ininterrompuda s'ha vingut celebrant fins a l'actualitat. Una activitat que ha deixat l'emprenta en la toponímia d'algunes de les places escenari d'aquesta manifestació quotidiana, sempre dins el perímetre enmurallat. Noms com els de la plaça de l'Oli, de les Olles i dels Cabrits, encara existents, o com els de la plaça del Bestiar, del Gra o dels Porcs, ja abandonats, però no oblidats, en són una bona mostra. Carrers i places, doncs, han acollit la frenètica ocupació dels dijous que ha paralitzat i, a la vegada, dinamitzat tota l'activitat granollerina una vegada a la setmana.

La resistència a qualsevol canvi d'emplaçament del mercat, tot i que fos necessari, ha esdevingut un motiu de polèmica i oposició frontal. El juliol de 1872, però es traslladava el mercat de grans i patates a la plaça de la Llibertat, actual plaça de la Corona, després d'haver estat objecte d'altres canvis. Un d'aquests, fins i tot, es va fer mitjançant un plebiscit, el dia 2 de novembre de 1869, si bé al cap de poc temps va ser retornat a la Porxada.

Per l'agost de 1930 un grup de veïns sol·licitaren a l'Ajuntament el trasllat del mercat del bestiar a la plaça de Verdaguer, amb l'objectiu de descongestionar el centre i potenciar, alhora, la zona esmentada. Acceptada la petició, per acord del ple del dia 21 de gener de 1931, la reacció no es va fer esperar. Un nombre molt nodrit de comerciants afectats juntament amb diversos tractants i negociants, que fins i tot van amenaçar en mantenir el mercat en un lloc privat, manifestaren el seu rotund i total desacord. Si l'argument era lògic i fàcil d'entendre, l'argument en contra també tenia la seva justificació, ja que comportaria una pèrdua econòmica important i, de retruc, seria l'Ajuntament el més perjudicat ja que deixaria de percebre els tributs corresponents. Al final, l'acord no es va portar a terme.

Pocs anys després, a mitjan 1934, es va voler fer el mateix, ara al Parc de l'Estació, sent en aquest cas el Centre Gremial que s'hi va oposar, malgrat que es tractava, tan sols, d'una simple possibilitat. Poc a poc, però allò que en un primer moment podia representar un greuge comparatiu va acabar esdevenint una necessitat inel·ludible. Raons de salubritat i higiene aconsellaven el trasllat del bestiar cap a altres zones menys conflictives. A finals de 1940, ja s'havia traslladat a la plaça de Barangé i, mes tard, al carrer d'Agustí Vinyamata. El problema es va acabar, quan va perdre tota la seva importància i el bestiar va deixar d'acudir al mercat. Els negociants, figura típica en un altre temps, van anar desapareixent d'aquelles concentracions. Els tractes ja no es feien sobre el terreny, sinó directament amb els escorxadors, responsables de la distribució i la comercialització subsegüent. Eren els grans mercats centrals especialitzats els que fixaven els preus, i per tant, el contacte personal havia esdevingut sobrer.

L'any 1967 se suprimirien els mercats boví i porcí. A mesura que la societat s'anava industrialitzant i l'agricultura i ramaderia esdevenien una activitat marginal i minoritàriaria, el mercat del dijous canviava, també, la seva fisonomia. Es transformava, sense desaparèixer, en un gran mercat urbà, on els productes manufacturats acaparen tota l'oferta. La presència d'aviram, entre els carrers de Santa Elisabet i Corró, i l'afluència massiva de pagesos provinents d'arreu de la comarca, al voltant de la Fonda Europa, és l'única reminiscència del passat. L'interès d'aquests homes potser ja no sigui el mateix d'abans, però la tradició, la necessitat d'alternar i intercanviar informació els fa retornar, setmana a setmana, al mateix lloc de trobada.

El mercat setmanal del dijous és un mercat multisectorial que té lloc en diversos carrers i places del centre de la ciutat tots els dijous de l'any. Quan el dijous és dia festiu, té lloc sempre el dimecres immediat anterior.

Ubicació:

Carrers: Sant Josep, Sant Jaume, Rec, Sant Roc, Santa Anna, Anselm Clavé, Santa Esperança. Places: Església, Caserna, Oli, Cabrits, Porxada, Folch i Torras, Manuel Montaña, Olles, Maluquer i Perpinyà.

El mercat setmanal consta, aproximadament, de 450 parades que representen una ocupació de 2.200 metres lineals (també aproximats).

La ubicació de les parades només es fa per sectors en el cas de la fruita i la verdura (pl. Perpinyà i carrer Sant Josep) i en el cas de l'aviram (animals vius) a la plaça de Maluquer i Salvador.

El mercat està plenament ocupat i rarament es produeixen baixes que permetin la incorporació de nous paradistes. Normalment les baixes s'ocupen amb familiars i/o descendents dels titulars tal com preveu el reglament.

El mercat setmanal a Can Bassa té unes 24 parades i ocupa 132 metres lineals.